diumenge, 22 d’octubre de 2017

Repicatalons petit. Nova espècie a l'estany d'Ivars i Vila-sana

Desprès de l'observació l'agost d'enguany, per primera vegada a l'estany, d'un ànec canyella, aquesta tardor ha tornat a reportat la detecció d'una nova espècie a l'estany d'Ivars i Vila-sana, en concret el repicatalons petit (Emberiza pusilla). En efecte, el dia 12 d'octubre, en el transcurs de les campanyes d'anellament que es realitzen a l'estany, es va capturar 1 exemplar d'aquesta espècie (Sergi Sales/eBird). El repicatalons petit cria a l'extrem nord del continent i hiverna sobretot al sud-est asiàtic, amb uns pocs exemplars despistats que migren en direcció sud-oest. És per això que a Catalunya és una espècie extremadament rara a la tardor-hivern. Els pocs exemplars que ocasionalment s'observen sovint es detecten prop de zones humides, moltes vegades associats al molt més abundant repicatalons (Emberiza schoeniclus), amb el que normalment comparteix joca als canyissars. 

Amb el repicatalons petit són ja 255 espècies les detectades a l'entorn de l'estany d'Ivars i Vila-sana des que es va començar a fer el seguiment de la fauna el 2003 i 253 des que el 2005 es va iniciar la recuperació de l'estany.

Repicatalons petit anellat a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 12/10/2017. Sergi Sales/eBird

dimarts, 3 d’octubre de 2017

Resum del mes de setembre de 2017

Desprès de mesos amb pocs ànecs, aquest setembre el nombre de collverds ha pujat de forma important. Tot i que alguns dies sembla que no han passat dels pocs centenars, el 27/9 semblaven ja superar el miler d'ocells. A aquests se sumen ja més d'un centenar de cullerots i fins a 35 xarxets. Cal destacar, a més, la presència de 7 xarrasclets, força rars a la tardor, i fins a 3 ànecs cuallargs. En canvi, els ànecs capbussadors mantenen nombres molt baixos, amb un total de màxim 11 exemplars entre xibecs i morells de cap roig. Si que cal destacar en aquest grup l'observació d'un morell xocolater, espècie regular els primers anys de recuperació de l'estany però que, com la resta d'espècies capbussadores, darrerament ha esdevingut força rar, fins al punt que enguany encara no havia estat observat.

Pel que fa a cabussons i cabussets, com és la tònica general, el cabussó emplomallat continua mantenint nombres alts, aprofitant l'abundància de juvenils de peixos, amb encara alguns adults alimentant joves. En canvi, de cabusset el màxim detectat ha estat de 3 exemplars. Entre els ràl·lids variacions segurament no significatives pel que fa a rascló, polla d'aigua i polla blava. Si que sembla però l'existència d'una petita entrada de fotges, que arriben fins als 39 ocells, xifra no assolida des del mes de gener.

La migració de tardor, i fins i tot el començament de la hivernada, els posen de manifest la forta pujada de corb marí gros, que arriba als 45 ocells, i la presencia del capó reial. Encara alguns ardeids estivals com el martinet de nit però, com el mes anterior, també ja hi ha algun agró blanc. Els esplugabous continuen mantenint la joca a l'estany d'un miler d'ocells, compartida amb les gralles (Corvus monedula) i amb els esmentats primers corbs marins. Les cigonyes que nien a l'estany continuen regentant els nius i no sembla que s'hi hagi sumat un nombre important d'ocells potencialment hivernants.

Per contra, tot i ser ple període migratori, s'ha observat una forta davallada del nombre de limícoles. En efecte, de les 15 espècies detectades el mes anterior, s'ha passat a només 5 espècies al setembre i encara en nombre molt reduït. El responsable d'aquesta reducció ha estat el nivell d'aigua, que ha pujat molt aquest darrer més, fent que els sectors més soms com els de cal Aragonès siguin impracticables per a les limícoles.

En el cas de les gavines, destacar l'observació d'un jove de gavina menuda el dia 8. Entre les més abundants esmentar la reducció del nombre de gavines vulgars, que tot i el màxim de 1358 exemplars va veure com els seus efectius davallaven notablement a finals de mes. Un cas contrari sembla ha passat amb els gavians argentats, que alguns dies no semblava superar la desena d'ocells i ja va arribar fins al 230 a finals de setembre

En el cas dels moixonets setembre potser és un dels mesos amb mes diversitat doncs encara queden els darrers exemplars d'algunes de les espècies estrictament estivals com orenetes, balquers (Acrocephalus arundinaceus) o boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus) que se superposen amb les espècies migratòries com les cueretes grogues (Motacilla flava) o la boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus), entre altres, i algunes que poden ser reproductors molt escassos i una mica més corrents en migració com el boscaler comú (Locustella luscinioides) o la boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon). A aquestes cal afegir-hi l'arribada dels primers hivernants entre els que es troben el grasset de muntanya (Anthus spinoletta), el mosquiter comú (Phylloscopus collybita) o el tord comú (Turdus philomelos).


Màxims del mes de setembre a l'estany d'Ivars i Vila-sana
espècie 09/2017
Cigne mut (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca vulgar (Anser anser) 1
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
Ànec canyella (Tadorna ferruginea)
Ànec mut (Cairina moschata)
ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulaire (Anas penelope)
Xarxet comú (Anas crecca) 35
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 1050
Anec cuallarg (Anas acuta) 3
Ànec cullerot (Anas clypeata) 113
Ànec griset (Anas strepera) 2
Ànec domèstic 
Xarrasclet (Anas querquedula) 7
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina) 7
Morell de cap roig (Aythya ferina) 4
Morell xocolater (Aythya nyroca) 1
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 3
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 57
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 45
Pelicà vulgar (Pelecanus onocrotalus)
Bitó comú (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 4
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 1000
Martinet blanc (Egretta garzetta) 7
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 1
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 8
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Cigonya blanca (Ciconia ciconia) 30
Capó reial (Plegadis falcinellus) 8
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus) 20
Àguila pescadora (Pandion haliaetus) 1
Rascló (Rallus aquaticus) 7
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 12
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 5
Fotja vulgar (Fulica atra) 39
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Cames llargues (Himantopus himantopus)
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus)
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ tresdits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina)
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
Becadell comú (Gallinago gallinago) 9
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia) 1
Xivita (Tringa ochropus) 4
Valona (Tringa glareola) 1
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos) 3
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 1
Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) 1358
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus) 5
Gavià argentat de potes roses (Larus argentatus)
Gavià argentat (Larus michahellis) 230
Gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac comú (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sternula albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
Fumarell negre (Chlidonias niger) 1
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 4
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)




Aquest setembre les parts somes de cal Aragonès presenten nivells alts d'inundació, fet que no permet la sedimentació de les limícoles. 28/09//2017. (c) Joan Estrada Bonell


El nombre d'ànecs, en especial collverds, ha pujat sensiblement durant el setembre. Al capvespre es pot veure com les volades marxen de l'estany per anar a alimentar-se a reguers, basses i rostolls. 27/09//2017. (c) Joan Estrada Bonell


Entre els ànecs, destacar que poc a poc van arribant les espècies estrictament hivernants com el xarxet. 28/09//2017. (c) Joan Estrada Bonell


La joca d'esplugabous, corbs marins i gralles es mostra molt activa, fins al punt que molts ocells no caben als arbres secs i s'han d'acabar ajocant sobre la boba. 27/09//2017. (c) Joan Estrada Bonell

La totalitat de parelles de cigonya que crien a l'estany semblen romandre en aquest espai tot l'any i a la nit continuen retornant als nius a dormir. 27/09//2017. (c) Joan Estrada Bonell

Dos corbs marins grossos en vol, una de les espècies que poc a poc va incrementant els seus efectius hivernats. 30/09/2017. (c) Anna Varea Polo & Joan Rodríguez Rosario

El nombre de fotges de l'estany s'ha incrementat lleugerament durant el setembre, cosa que denota una petita entrada d'ocells externs. 30/09/2017. (c) Anna Varea Polo & Joan Rodríguez Rosario

La polla blava, tot i escassa, és una de les espècies més estables de l'estany. 30/09/2017. (c) Anna Varea Polo & Joan Rodríguez Rosario

La gavina menuda és una espècie escassa a la tardor hivern a Catalunya que es veu amb regularitat a l'estany durant la migració i més rarament en ple hivern. 08/09/2017. (c) Anna Varea Polo & Joan Rodríguez Rosario

El nombre de blauets ha anat incrementant-se lentament des de finals d'estiu fins arribar a un mínim de 4 ocells aquest setembre. 30/09/2017. (c) Anna Varea Polo & Joan Rodríguez Rosario



Setembre és un mes en el que es poden observar un bon nombre d'espiadimonis a l'estany. A dalt Ischnura cf. graellsii, enmig Orthetrum cancellatum i a baix Trithemis annulata. 28/09//2017. (c) Joan Estrada Bonell

dimarts, 26 de setembre de 2017

Dia mundial dels ocells 2017 a l'estany d'Ivars i Vila-sana els dies 7 i 8 d'octubre

Els propers dissabte i diumenge 7 i 8 d'octubre EGRELL i el Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana celebrem a l'estany el dia mundial dels ocells, amb activitats diverses com una jornada de portes obertes d'anellament al sector del canyissar de depuració a Ivars el dia 7 al matí i l'observació d'ocells des del mirador de Vallmajor al costat de Vila-sana el dia 7 a la tarda. Durant tot el cap de setmana, a més, es passaran a Cal Sinén audiovisuals sobre ocells. Al cartell de sota trobaràs la informació més detallada. Totes les activitats són gratuïtes i obertes al públic

dissabte, 23 de setembre de 2017

Impacte de les carpes a l'estany d'Ivars i Vila-sana

La carpa (Ciprinus carpio) és un peix exòtic a Catalunya, originari de l'est d'Europa i Àsia, que ja fa molts anys va ser introduïda a la península Ibèrica. Tot i que durant molt temps es va potenciar per a la seva pesca recreativa actualment està considerada com el que realment és una espècie invasora. En efecte, la carpa no és una espècie innòcua per als nostres rius i estany sinó que té uns efectes devastadors. Així, a diferencia d'altres espècies de peixos malauradament també introduïts a les nostres aigües, les carpes destrueixen per complet tota la vegetació  (els macròfits o senill) del fons dels rius i estanys, remouen el sediment i provoquen un canvi radical en el medi. Així, mentre algunes espècies només modifiquen la comunitat de peixos per predació o competència, la carpa modifica directament l'hàbitat, tant eliminant la vegetació submergida com incrementant la terbolesa de l'aigua, en remoure el fons, cosa que no permet que penetri la llum i no pugi arrelar nova vegetació. Aquests fets tenen implicacions molt greus en tot el sistema aquàtic i les seves comunitats associades (vegetació, invertebrats, peixos, ocells, mamífers...) empobrint-les o fins i tot, en molts cassos, fent-les desaparèixer. En efecte, darrera la introducció de els carpes hi ha associada, la desaparició de la vegetació aquàtica, sovint molt singular, i la rarificació o fins i tot extinció de fotges (Fulica atra) i morells cap roig (Aythya ferina), que s'alimenten de la vegetació submergida. També però afecta als cabussets (Tachybaptus ruficollis) i moltes altres espècies que s'alimenten dels invertebrats aquàtics. Val a dir que la carpa era un peix inexistent a l'antic estany, en el que sí hi havia anguiles (Anguila anguila), madrilles (Parachondrostoma miegii) i barbs (Luciobarbus graellsii), espècies que fins i tot eren objecte d'una explotació comercial. L'absència de carpes permetia però la coexistència dels peixos amb les abundants fotges i ànecs descrits a les cròniques de l'antic estany.

La introducció incontrolada de carpes a l'estany poc desprès de la seva recuperació per part d'un inconscient (o desaprensiu), aparentment per a la seva pescar, ha tingut un impacte catastròfic sobre aquest espai, que ha vist com les fotges, morells, cabussons de coll-negre (Podiceps nigricollis) i cabussets que ràpidament havien colonitzar l'estany el primer any amb aigua en poc temps es van quedar sense aliment. També es van veure afectades altres espècies com els fumarells carablancs (Chlydonias hybrida) que construïen els nius sobre les masses d'algues emergides que la carpa va fer desaparèixer. Val a dir que la carpa té un immens potencial invasor, doncs al marge de tolerar aigües amb un cert grau de contaminació i fins i tot pobres en oxigen, una sola femella adulta pot pondre més de 500.000 ous. En pocs dies en naixeran milers de carpetes que al final del primer any de vida ja mesuraran més de 15 cm i pesaran 100 gr, Aquest fet comportà que en un parell d'anys l'estany ja estigués infestat de carpes i la resta de fauna i flora en patís les greus conseqüències, fins arribar a l'empobriment general actual, en el que les fotges i fins i tot molts ànecs han esdevingut especialment rars a l'estany. A tall d'exemple, es va passar de les més de 100 parelles de fotges que van criar el 2006 a l'estany a les 2-3 que ja només van niar el 2011, xifra residual que s'ha mantingut amb poques variacions fins a l'actualitat. Al marge de la desaparició de els espècies més sensibles, fins i tot espècies corrents com l'ànec coll-verd, amb nombres molt baixos respecte els assolits els primers anys, sembla es poden haver vist afectades per la desaparició de la vegetació aquàtica. Alguns sectors han esgrimit la pesca esportiva com a mecanisme de control de les carpes sense tenir en compte que precisament aquesta ha estat la causa de la seva introducció i de les destrosses efectuades i que les carpes que es puguin pescar no li fan ni pessigolles als milers d'exemplars que hi ha dins l'estany.

Ara s'acaba de publicar un estudi realitzat a les llacunes de Zoñar i Medina, a Andalusia, on s'analitza amb precisió uns fets semblants, de com la presència de la carpa fa desaparèixer per complet els macròfits i de retruc les poblacions de fotja i morell de cap roig, provocant així mateix la desaparició o l'extrema rarefacció d'espècies amenaçades d'extinció com l'ànec cap blanc (Oxyura leucocephala) o la fotja banyuda (Fulica cristata).

En el següent enllaç us podeu descarregar l'article sobre l'impacte de les carpes a les llacunes andaluses (en anglès)


Aquests fets posen en evidència com la irresponsabilitat o la ignorància d'una sola persona pot produir un dany ecològic irreparable i ens ha d'alertar de la temptació d'alliberar al medi natural qualsevol peix, tortuga o altre animal domèstic, que pot ocasionar uns efectes devastadors sobre el medi natural. Si no hagués estat per l'insensat que va aviar la galletada de carpes a l'estany ara l'estany d'Ivarsi Vila-sana seria un estany molt més ple de vida que recordaria més l'estany ple de fotges i ànecs que van conèixer els nostres padrins i que nosaltres vam poder veure els primers moments desprès de la seva recuperació. Possiblement l'única solució que hi ha per recuperar aquest estany seria el seu eixugat, per eliminar totes les carpes i altres espècies foranes, i el nou reembassat, esperant que cap eixelebrat tingués la temptació de tornar-hi a alliberar cap carpa ni cap altra espècie al·lòctona.

El 2007 ja es van començar a veure regularment carpes a l'estany. 23/05/2007. (c) Joan Estrada Bonell

Les carpes en remoure el sediment provoquen la terbolesa de l'aigua i la mort de la vegetació submergida. 17/07/2007. (c) Joan Estrada Bonell

Les carpes poden viure en aigües amb poc oxigen, on no es rar veure-les boquejar a la superfície de l'aigua. 24/09/2007. (c) Joan Estrada Bonell

Nius de fumarell carablanc sobre les masses d'algues que van ocupar l'estany el primer any. 27/06/2006. (c) Joan Estrada Bonell

Les imatges amb fins alguns milers d'ànecs que es van veure els primers anys de la recuperació de l'estany ja no s'han tornat a veure en anys posteriors. 19/09/2006. (c) Joan Estrada Bonell

El cabusset és una de les espècies que s'han vist fortament afectades per la proliferació de carpes a l'estany, que han eliminat tots els invertebrats que els servien d'aliment. 08/07/2008. (c) Joan Estrada Bonell

La fotja és una de les espècies en les que s'ha fet més visible l'efecte de les carpes, fins al punt que aquests darrers anys poques vegades se supera la vintena d'ocells. 10/02/2010. (c) Joan Estrada Bonell

dilluns, 11 de setembre de 2017

Estudi de la colònia reproductora de gavina vulgar de l'estany d'Ivars i Vila-sana amb drons

Entre els anys 2006 i 2015 es va instal·lar en una de les illes de l'estany d'Ivars i Vila-sana una colònia de gavina vulgar (Chroicoceohalus ridibundus), que alguns anys ha arribar a aplegar més de 300 parelles. La dificultat de poder-ne fer un seguiment pertorbant el mínim possible els ocells de la colònia va fer que es plantegés dels del CTFC el seu seguiment a través d'un dron, cosa que permetia sobrevolar la colònia i gravar imatges de l'evolució d'aquesta i de l'estat dels nius sense necessitat d'haver-hi d'accedir per terra i per tant sense molestar les gavines.

Els drons es posen al servei de la recerca oferint una tecnologia que permet obtenir dades ecològiques de manera ràpida i acurada, a baix cost i sense interferir en el comportament de les espècies ni els seus hàbitats. La facilitat per arribar a llocs inaccessibles, el seu baix cost o la senzillesa en la seva operació estan convertint els drons en eines essencials pel desenvolupament d’estudis científics. En aquest cas el dron, de menys de 2 kg de pes, ha permès conèixer els factors que afecten la formació de colònies de gavina riallera, així com l’èxit de nidificació d’aquest ocell. Les colònies són agrupacions formades per desenes o centenars o fins i tot milers d’individus per nidificar. Estudiar la seva dinàmica i la supervivència dels nius que formen és important per tal d’aplicar mesures de conservació. Tot i així, la presa de dades en aquestes colònies no sempre resulta fàcil. “La presència humana pot pertorbar l’hàbitat o molestar les espècies que volem estudiar”, explica Francesc Sardà, investigador del CTFC i co-autor de l’article. “L’ús de drons no només evita aquestes molèsties, sinó que ens deixa arribar a llocs on d’altra manera seria molt difícil o impossible i ens aporta un conjunt de dades constant i precisa del procés”, afegeix. A més en destaca la “senzillesa i baix cost” de tota l’operació. L’estudi es va desenvolupar en una petita illa situada al centre de l’Estany d’Ivars i Vila-Sana, a Lleida. L’estany, de 165 hectàrees, a més de ser una atracció turística també és un punt important per a la conservació de l’avifauna. L’aparell va sobrevolar i fotografiar durant 13 setmanes l’illa. A partir de les imatges, d’alta resolució i georreferenciades, l’equip va poder analitzar el comportament dels individus durant el procés de creació de la colònia i va poder establir l’èxit d’eclosió d’uns 360 nius. Els resultats, publicats a la revista Journal of Avian Biology, mostren quins factors contribueixen a la presa de decisions de les gavines i com aquests afecten a l’èxit reproductiu, com ara el moment d’arribada dels ocells a la colònia o l’emplaçament del niu. Segons les dades, arribar abans i situar-se al centre de la colònia amb veïns propers fa augmentar la probabilitat d’èxit. A més del CTFC, en l’estudi també hi ha participat membres de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), del CREAF i del CSIC. 




Vista de la colònia de cria de gavina vulgar a una de les illes principals de l'estany d'Ivars i Vila-sana. 01/04/2008. (c) Joan Estrada Bonell

Els niu de gavina vulgar se situen al terra sovint mol pròxims els uns als altres. 23/06/2011. (c) Joan Estrada Bonell

Moment de l'enlairament del dron per l'equip del CTFC. 17/03/2010. (c) Joan Estrada Bonell

  Moment de l'enlairament del dron per l'equip del CFTC. 17/03/2010. (c) Joan Estrada Bonell

el dron, amb un motor elècric per a no fer soroll, va equipat en la seva part inferior amb una càmera fotogràfica d'altra resolució que georeferencia les fotografies realitzades. 17/03/2010. (c) Joan Estrada Bonell

Imatge captada amb un dron del canyissar de l'estany d'Ivars i Vila-sana on s'aprecien els nius de bernat bescaire i agró roig. 02/06/2010. (c) CTFC

Per obtenir una informació comparable a a la del Dron feia falta mobilitzar a l'illa un bon nombre de persones per tal de poder contar els nius de gavina vulgar i el seu estat. 23/06/2011. (c) Joan Estrada Bonell

Comptatge manual dels nius i ous de gavina vulgar 20/05/2008. (c) Joan Estrada Bonell

dilluns, 4 de setembre de 2017

Resum del mes d'agost de 2017

Tot i que el mes d'agost sembla un període a priori tranquil, la realitat és que moltes espècies aquàtiques que han criat al centre i nord d'Europa comencen els moviments dispersius cap al sud, i en alguns cassos fins i tot les autèntiques migracions de tardor. Aquest fet ha comportat que s'hagi produït un notable increment del nombre d'espècies observades a l'estany, sobretot d'ocells aquàtics però també d'alguns petits passeriformes, tant de canyissar com forestals. És molt destacable el cas de les limícoles, amb fins a 15 espècies diferents detectades. En aquest cas, els baixos nivells de l'estany, que han deixat alguns sectors de cal Aragonès pràcticament sense aigua, han afavorit notablement la sedimentació de moltes limícoles, fins i tot d'espècies de cames curtes com els territs i corriols. En aquest grup esmentar que al costat d'espècies bàsicament estivals a casa nostra com el cames llargues (amb fins a 26 ocells) o el corriol petit (amb fins a 15) s'han observat altres espècies exclusivament migrants, com el corriol gros o el batallaire, i fins i tot algunes de les que acabaran romandre tot l'hivern a l'estany, com el becadell comú.

Amb els ànecs passa un fet semblant, tot i que les xifres són relativament baixes, el nombre d'espècies és significatiu, amb 9 espècies diferents detectades a l'agost. Entre aquestes, cal destacar l'ànec canyella, el pas d'alguns xarrasclets, força rars a al tardor, i l'arribada dels primers hivernants com xarxets i cullerots. Tot i que la major part dels dies amb observacions el nombre de fotges no ha superat els 10 ocells, l'observació de fins 19 exemplars fa pensar que també hi ha hagut una certa entrada d'aquesta espècie, molt afectada per la presència de carpes a l'estany.

En el cas de les gavines vulgars, les xifres superen el miler d'ocells tot el mes, amb un màxim censat de més de 3.500. Aquests nombres indiquen una forta entrada d'ocells del centre i nord d'Europa, una part dels quals pot ser que ja es quedi a la plana de Lleida, però bona part d'ells encara continuaran viatge cap al sud de la Península. Per contra, els gavians argentats, com es normal en aquest període en que es desplacen a mudar al golf de Biscaia, presenta nombres molt més baixos, molts dies amb només unes poques desenes d'ocells. Entre els làrids i afins destacar encara alguns fumarells negres i carablancs així com un curroc. El fort moviment d'espècies l'evidencia també l'observació aquest més de capons reials un parell de cops, la detecció dels primers agrons blancs i el pas de cigonya, amb fins a 150 ocells. Així mateix, la joca dels esplugabous ja s'acosta al miler d'ocells i la de gralles, tot i que en aquest cas estar formada per ocells locals, arriba als 1.200 exemplars. 

Pel que fa als rapinyaires, a l'agost s'ha observat un parell de dies àguiles pescadores en pas per l'estany i es comença a formar la joca d'arpelles, la majoria per ara possiblement ocells locals de la mateixa plana de Lleida. 

Entre els moixonets, tal com ja s'ha esmentat, comença el pas dels migrants transaharians com boscaler comú (Locustella luscinioides), boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus), cotxa blava (Luscinia svecica) o el mosquiter de passa (Phylloscopus trochylus). Els ocells que han criat aquí i que hivernen també al sud del Sàhara, com el rossinyol comú (Luscinia megarhynchos) o la bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), aprofiten també aquests dies per a obtenir les reserves que necessitaran per al viatge. Els blauets ja han normalitzat la seva presencia de tardor-hivern amb observacions regulars durant tot el mes.

En relació a la resta de grups faunístics, la vegetació natural que envolta l'estany afavoreix la presència de diverses espècies d'espiadimonis i papallones força rares o locals al Pla d'Urgell, molt mancat de sectors naturals. 

Màxims del mes d'agost a l'estany d'Ivars i Vila-sana
espècie 08/2017
Cigne mut (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca vulgar (Anser anser) 1
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 1
Ànec canyella (Tadorna ferruginea) 1
Ànec mut (Cairina moschata)
ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulaire (Anas penelope)
Xarxet comú (Anas crecca) 10
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 99
Anec cuallarg (Anas acuta)
Ànec cullerot (Anas clypeata) 20
Ànec griset (Anas strepera)
Ànec domèstic 
Xarrasclet (Anas querquedula) 3
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina) 13
Morell de cap roig (Aythya ferina) 1
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 2
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 84
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis) 1
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 4
Pelicà vulgar (Pelecanus onocrotalus)
Bitó comú (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus) 2
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 5
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 925
Martinet blanc (Egretta garzetta) 10
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 2
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 8
Agró roig (Ardea purpurea) 2
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Cigonya blanca (Ciconia ciconia) 150
Capó reial (Plegadis falcinellus) 2
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus) 41
Àguila pescadora (Pandion haliaetus) 1
Rascló (Rallus aquaticus) 5
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 31
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 10
Fotja vulgar (Fulica atra) 19
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Cames llargues (Himantopus himantopus) 26
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius) 15
Corriol gros (Charadrius hiaticula) 2
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus) 2
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ tresdits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta) 7
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea) 1
Territ variant (Calidris alpina) 3
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax) 1
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
Becadell comú (Gallinago gallinago) 3
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) 1
Gamba roja vulgar (Tringa totanus) 1
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia) 5
Xivita (Tringa ochropus) 5
Valona (Tringa glareola) 10
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos) 10
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus)
Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) 3554
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus) 2
Gavià argentat de potes roses (Larus argentatus)
Gavià argentat (Larus michahellis) 150
Gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica) 1
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac comú (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sternula albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida) 2
Fumarell negre (Chlidonias niger) 2
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 2
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)


Un grupet de corriols petits i un territ menut aprofiten els sectors en els que ha baixat l'aigua a l'estany d'Ivars i Vila-sana, 10/08/2017.(c) Joan Estrada Bonell_001

A l'agost alguns dies s'han observat nombres significatius de limícoles com el cames llargues. 30/08/2017.  (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

La xivita és una de les limícoles que s'observa a l'estany amb més regularitat al llarg de tot l'any. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Desprès d'un parell de mesos sense observacions de l'oca aquesta sembla haver tornat a l'estany aquest mes d'agost. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

La fotja, de resultes de l'impacte que tenen les carpes sobre la vegetació de l'estany, continua essent una espècie força rara. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Durant l'agost s'ha tornat a formar la gran joca d'esplugabous a l'estany, amb ocells que en bona part deuen procedir del centre d'Europa. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez
  
Un cas semblant al dels esplugabous, tot i que en molt menor nombre és el del martinet blanc, que en aquest període acostuma a assolir els seus màxims anuals. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

A l'agost, a les cigonyes locals, que continuen regentant el niu, se sumen un bon nombre de cigonyes transpirinenques que passaran la tardor i l'hivern a la conca mediterrània i algunes de les quals acabaran també per travessar el Sàhara. 10/08/2017. (c) Joan Estrada Bonell
  
Grup de gavines vulgars i ànecs coll-verds a l'estany. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Desprès d'un parell de mesos sense observacions, a l'agost s'ha tornat a detectar gavians foscos a l'estany. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Els fumarells negres que s'observen en pas de tardor ja comencen a presentar el plomatge d'hivern, fet que a vegades dificulta una mica més la seva identificació. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
 
A l'agost s'ha detectat el màxim de cabussons emplomallats. Aquest fet es degut a que als adults se solapen els joves de l'any, com el de la foto, amb el seu característic cap ratllat. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Alguns adults de cabussó emplomallat encara es troben en ple període de cria i continuen mantenint el plomatge nupcial. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Adult i jove de polla blava al sector de cal Aragonès, el més favorable de l'estany per aquesta espècie per l'abundància de boba. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Els passeriformes que han criat a l'estany que es preparen per a migrar cap a l'Àfrica transahariana, com aquest rossinyol comú, aprofiten l'abundància de mores de les rodalies de l'estany per acumular reserves. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Els sectors amb vegetació natural que envolten l'estany permeten la presència d'invertebrats escassos a la resta del Pla d'Urgell, com moltes papallones. Carcharodus alceae, estany d'Ivars i Vila-sana, 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Entre els espiadimonis presents a l'estany Orthetrum cancellatum és un dels més freqüents30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Les espècies petites d'espiadimonis no sempre són fàcils d'identificar, podent-se en alguns casos produir possibles confusions entre espècies. En aquest cas l'exemplar sembla una Ischnura elegans. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez